Una de les parts més humils del porc convertida en delicatessen.

La porchetta es una coneguda recepta italiana que s’elabora amb una peça de cansalada o ventresca de porc adobada amb herbes. Aquesta peça s’enrotlla, es lliga ben fort amb cordill i es cou al forn, d’aquesta manera es conserven els sucs de la mateixa carn al interior i queda tendre i també molt melosa. Al mateix temps, les herbes i espècies deixen anar tot el seu potencial i frescor al interior, ja que al no estar exposades directament a l’escalfor no s’assequen. Per rematar el festival, la pell de la cansalada queda ben cruixent i ens la podem menjar, ja que en altres receptes de cansalada sovint queda dura i gomosa.

Aquesta recepta ens ofereix diverses possibilitats a l’hora de consumir-la, ja que està bona calenta, també a temperatura ambient o fins i tot ens la podem menjar freda, com si es tractés d’un embotit. De fet, cada cop es més habitual trobar-ne a les xarcuteries, on en podem comprar a talls ben fins per fer-nos un bon entrepà, un entrant o per acompanyar una amanida.

Ingredients:

  • 1 peça de cansalada fresca amb pell d’entre 1,5 i 2 quilos.
  • 1 cullerada de llavors de comi.
  • 1 cullerada de ginebrons.
  • 1 cullerada de boles de pebre.
  • 4 cullerades de fulles de romaní fresc.
  • 2 grans d’all.
  • 4 cullerades d’oli.
  • 2 cullerades de sal.

Altres:

  • Cordill apte per us alimentari.
  • Safata de forn amb reixeta elevada.

ELABORACIÓ:

1- Posem la peça de cansalada ben estirada i amb la pell cap avall. Amb l’ajuda d’un ganivet, fem talls per tota la superfície sense arribar a la pell (imatge 1).

2- Posem una paella a foc suau amb les llavors de comí, les boles de pebre i els ginebrons. Els cuinem lleugerament per realçar els seu sabor, però vigilant que no es cremin. Finalment els posem dins una picadora junt amb les fulles de romaní, els grans d’all, la sal, el oli i ho piquem fins que quedi una pasta.

3- Escampem amb les mans la pasta d’herbes i espècies per tota la superfície de la cansalada, procurant que entri dins dels talls que li hem fet (imatge 1).

4- Enrotllem la cansalada i la lliguem ben fort amb els cordills (imatge 2) i finalment l’emboliquem amb paper d’alumini. Com que la cocció es una mica llarga i hi hauria el perill de cremar la pell, amb el paper d’alumini ho impedirem.

5- Posem la porchetta en una safata amb una reixeta elevada, així l’escalfor li arribarà per tots els costats i també evitarà estar en contacte amb els sucs que puguin sortir de dins. Finalment la posem a coure al forn a 180 -200 graus i ventilador durant aproximadament 1 hora i mitja.

5- Passat aquest temps, la cansalada ja estarà cuita per dins. Li retirem el paper d’alumini i la deixem al forn amb només el grill, ja que volem que la pell quedi ben cruixent. A mida que la pell es vagi quedant cruixent li donarem alguna volta per que quedi ben torrada per tots els costats. Al estar cosida i segellada, no hi ha perill de ressecar la carn del interior de la porchetta.

6- Un cop ben torrada, la retirem del forn, tallem i retirem els cordills i ens la podem menjar ja sigui calenta, a temperatura ambient o bé freda. Finalment la servim a talls amb el gruix que ens vingui de gust, nosaltres recomanem fer talls gruixuts si la servim calenta i a talls fins si ens la volem menjar freda com si fos vianda.